miércoles, 6 de junio de 2012

REPETIM L’OBSERVACIÓ DE LA MOLSA (29-5-12)


Material:













Procediment

S’agafa un tros petit de molsa i amb l’ajuda d’un bisturí, d’unes pinces i del  microscopi arranquem una ramificació més petita. Aquesta la posem en un portaobjectes i la cobri m amb un cobreobjectes. Finalment l’observem en la lupa i al microscopi.
Hem tornat a repetir el procés amb una molsa més tendra per a diferenciar si s’observa millor.

Resultats
Vam fer tot el procediment i ens va donar temps a mirar la mostra al microscopi, però no ha fer fotos.

OBSERVACIÓ DE LA CREÏLLA (23-5-12)


Material















Procediment

Agafem una creïlla i amb el ganivet la trossegem. D'un trosset de la carn blanca de la creïlla el rasquem amb el bisturí, es forma una pasteta. Aquesta pasteta la col·loquem en un portaobjectes li aboquem una gota d'aigua i damunt posem un cobreobjectes. La mostra la mirem amb el microscopi.
Després a la mateixa mostra li aboquem una gota de lugol i observem les diferencies.

Resultats

Creïlla x100 microscopi

Creïlla x100 microscopi lugol





OBSERVACIÓ DE LA TOMATA (15-5-12)

Material





-     











Procediment
Agafem una tomaca la tallem per la meitat amb un ganivet. D’aquesta amb un bisturí rasquem suaument i obtenim la polpa, i aquesta la col·loquem al portaobjectes i la cobrim amb el cobreobjectes. Després mirem la mostra a la lupa i al microscopi. I repetim el procés tallant un tros de l’epiteli de la tomata.

Resultats

Tomata Lupa x40

Epiteli de tomata microscopi x100


Cèl·lula polpa tomata x100 microscopi



OBSERVACIÓ DE LA MOLSA (9-5-12)


Material:












Procediment

S’agafa un tros petit de molsa i amb l’ajuda d’un bisturí, d’unes pinces i del  microscopi arranquem una ramificació més petita. Aquesta la posem en un portaobjectes i la cobri m amb un cobreobjectes. Finalment l’observem en la lupa i al microscopi.

Resultats

Molsa Lupa x40

OBSERVACIÓ DEL PAPER(2-5-12/8-5-12)


INTRODUCCIÓ
Algunes de les cèl·lules que volem observar presenten dimensions microscòpiques i això comporta a que només es pot veure a traves d’un instrument òptic de precisió per a augmentar la seua visualització i verificar les seves propietats. Açò no és va dur a terme fins finals del segle XIX, quan es van inventar els microscòpics.

OBJECTIUS
Aprendre  utilitzar el microscòpic fent un previ reconeixement de totes i cada una de les parts.
Posarem en pràctica aquests coneixements observant preparacions senzilles com el paper, pell de la tomata, creïlla, etc.
*Anem a observar diverses mostres per a practicar amb el microscòpic.

Material








-         Paper



-   

-      


-         Flascó amb aigua

Procediment

Arranquem un tros petit de paper i agafem la capa més fina. Agafem el portaobjectes i la fiquem damunt, a continuació col·loquem una gota d’ aigua damunt, i ho cobrim amb el cobreobjectes, pressionant per a eliminar restes d’aire i per a aplanar l’aigua amb la mostra.
Després col·loquem la mostra al microscopi  i ajustem per a obtenir una precisa visualització.

Resultats

Paper lupa x40 llum baix


Paper lupa x40 llum dalt


Paper microscopi x100


miércoles, 2 de mayo de 2012

Anàlisi de quatre paràmetres de plasma sanguini i orina


Introducció :

La diabetes mellitus (DM) és un conjunt de trastorns metabòlics, que afecten a diferents òrgans i tejidos, durant tota la vida i se caracteritza per un augment dels nivells de glucosa en la sang: hiperglucèmia. La causen diversos trastorns, sent el principal la baixa producció de la hormona insulina, secretada per les cèl·lules del pàncrees endocrí, o per el seu inadequat us per part del cos, que repercutirà en el metabolisme dels hidrats de carboni, lípids y proteïnes. La insulina es una hormona polipeptídica formada por aminoàcids, produïda y secretada por les cèl·lules del pàncrees. La insulina intervé en el aprofitament metabòlic dels nutrients, sobre tot amb el anabolisme dels carbohidrats. El seu dèficit provoca la diabetes mellitus i el seu excés provoca hiperinsulinisme amb hipoglucèmia.
Nefropatia és el mal funcionament del ronyó.

Objectius :
Aplicant les tècniques del reactiu de fehling , i el de viuret , hem de realitzar una investigació per a analitzar mostres de sang i de orina , de quatre  persones diferents:
- Una persona sana
- Una persona amb diabetes mellitus
- Una persona amb nefropatia inespecífica
- Una persona que es ha trobat indisposta ascendent a una muntanya elevada

Analitzarem quatre paràmetres:

-          Glucosa, en sang i orina
-          Proteïnes, en sang i orina
-          pH, en sang i orina
-          Densitat, només en l’orina

Material:

-          Pipetes

 

-     Comptagotes


-          Medidor de pH


-          Pinces


-          Tubs d’assaig


-          Got de precipitats


-          Gradeta


-          Olla d’inducció


-          Quatre mostres de sang de persones diferents


-     Quatre mostres d’orina de persones distintes


-          Solució de sulfat cúpric (CuSO4) a l’1%


-     Solució d’hidròxid sódic (NaOH) al 20%


-          Solució d’albúmina


Procediment: 

Fem la corba patró (reactiu de biuret) ficant 3 ml de dissolucions amb distintes concentracions de proteïnes i a la vegada, coloquem en distints tubs  d’asaig 3 ml de cada mostra de sang i orina , en diferents tubs d’asaig.
Més tard afegirem 2 ml de Na0H ,al 20 %  en cada tub ,i 4 o 5 gotes de  sulfat cúpric diluït a l’1%.
Comparem amb la corba patró (préviament explicada), i determinem subjectivament entre quins colors està cada mostra de sang i d’orina. Així reconeixem les proteïnes.
Per a reconèixer els glúcids, fem la prova de Fehling A i B, fiquem 3 ml de dissolucions amb distintes concentracions de glúcids i el fiquem al bany maria junt als tubs amb les mostres d’ orina i sang amb Fehling A i B. Observem i comparem les mostres amb la corba patró. 


Resultats:


Proteines
Glúcids
pH
pH
%
mg/dl
%
mg/dl
mg/dia


Sang 1
0’5-1
500-1000



7
8
Orina 1
0’05-0’1
50-100
0’01
10
115
7
5
Sang 2
0’5-1
500-1000
1
1000

7
7
Orina 2
0’05
50
0’5
500
5750
7
5
Sang 3
0’1-0’5
100-500



7
7
Orina 3
0’1
100



12
10-12
Sang 4
0’5-1
500-1000



9
10
Orina 4
0’01-0’05
10-50
0
0
0
7
6

Conclusions:

- En la sang 1 hi a menys proteïnes del que tindria que haver-hi, l’error a sigut nostre ja que la preparació estava ben feta. El problema és que cada un ha de decidir el color subjectivament. L’error ha sigut en el mètode de l’observació.

- Glúcids en sang 2 ens dona 1000 i el resultat normal es de 70-105, hi ha molt glucosa. En la orina 2 tenim 5750 i el valor normal es de 3000.