Mètodes científics. 3- Opinió Personal i Bibliografia

Opinió Personal: Pensem que són unes pràctiques molt interessants de fer i a més aprens moltísim. Aninem a tos els públics a que la facen que encara que en algunes pràctiques faja falta tindre un poquet de paciència a l’hora de fer-la, el resultat és molt gratificant.

Bibliografia: Hem buscat una pàgina que pot ser que vos interese, ja que hi han molts experiments que estarien bé fer-los. L'enllaç d'aquesta pàgina és el següent.

http://www.taringa.net/posts/info/4911499/Experimentos-caseros---ideal-chicos-en-la-escuela.html

http://es.answers.yahoo.com/question/index?qid=20080529175725AAmPmD9

http://es.wikipedia.org/wiki/Densidad

Mètodes científics. 2.4- Movent molècules un colorant

Material: Dos gots transparents, aigua, un comptagotes, blau de metilé.

Procediment: Posem un recipient amb aigua al foc fins que es calfe. Després de calfar-lo posem la mateixa quantitat d’aigua calenta i aigua freda en els dos gots respectivament. Utilitzar un comptagotes per a tirar una gota de colorant a cada got. Fer-ho ràpid o, si tens dos comptagotes, fer-ho al mateix temps. I finalment observar el que passa amb els colorants.

Resultats: Al recipient amb aigua calenta el color es dissol ràpidament mentre que a l’aigua freda el color es queda quasi tot el rato al mateix lloc, la majoria es queda en la superfície però un poc de colorant va baixant poc a poc però no acaba de dissoldre’s del tot.

Per què succeeix?: Com les partícules de l’aigua calenta es menegen molt ràpid, es mescla ràpidament. Mentre que en la gelada van més lentes i es queden en la superfície fent diverses formes irregulars.

Aigua freda amb colorant 5 minuts després

Aigua calenta amb colorant 5 minuts després

Aigua freda amb colorant 10 minuts després

Aigua calenta amb colorant 10 minuts després

Mètodes científics. 2.3- Movent molècules 3 colors

Material: Dos gots transparents, aigua, un comptagotes, Color groc, color roig i blau de metilé.

Procediment: Posem un recipient amb aigua al foc fins que es calfe. Després de calfar-lo posem la mateixa quantitat d’aigua calenta i aigua freda en els dos gots respectivament. Utilitzar un comptagotes per a tirar una gota de cada colorant a cada got. Fer-ho ràpid o, si tens mes d’un comptagotes, fer-ho al mateix temps. I finalment observar el que passa amb els colorants.

Resultats: Al recipient amb aigua calenta el color es dissol ràpidament mentre que a l’aigua freda el color es queda quasi tot el rato al mateix lloc, la majoria es queda en la superfície però un poc de colorant va baixant poc a poc però no acaba de dissoldre’s bé.

Per què succeeix?: Com les partícules de l’aigua calenta es menegen molt ràpid, es mescla ràpidament. Mentre que en la gelada van més lentes i es queden en la superfície fent diverses formes.

Aigua calenta 5 minuts després

Aigua freda 5 minuts desrpés

Aigua calenta i freda 10 minuts després

Mètodes científics. 2.2- Entre dos aigües

Material: Cristal·litzador, 1 ou, sal, aigua, blau de metilé.

Procediment: Omplim el cristal·litzador amb aigua fins a la meitat. Fiquem unes gotes de blau de metilé per a donar-li color. A continuació agreguem la sal, la dissolem i amb atenció omplim el cristal·litzador amb més aigua ( no es té que mesclar l’aigua salada amb l’aigua pura). Molt suaument fiquem l'ou a l'aigua. I observem els resultats.

Resultats: L’ou baixa fins baix i desprès puja fins on esta la separació de l’aigua salada amb la pura.

Per què succeeix?: La diferencia de densitats fa que l’ou baixe i ràpidament torne a pujar. Es a dir l’ou flota per no sobre eix de la superfície.

Mètodes científics. 2.1- Coca-coles amb diferent densitat

Material: Cristal·litzador, aigua, 2 Coca-coles: 1 light o zero i 1 normal.

Procediment: Agafa un recipient i el plenes d'aigua, deixa caure amb cura unes poques gotes dels 2 refrescs i al instant observa el que ha ocorregut.

Resultats: La coca-cola normal es diposita al fons ràpidament dissolguin-se amb l’aigua. Mentre que la coca-cola zero no es dissol i es queda en mig de l’aigua.

Per què succeeix?: La Coca-cola normal te més densitat i ràpidament baixa a la superfície i la coca-cola zero com té menys densitat es queda al mig.

Mètodes científics. 2. DENSITAT DE L'AIGUA

Objectius: Poder veure com la densitat del aigua es veu alterada en uns productes o amb altres.

Introducció: En física, la densitat de una substancia, és una magnitud referida a la quantitat de massa continguda en un determinat volum.

Exemple: un objecte xicotet i pesat, com una pedra de granit o un tros de plom, es més dens que un objecte gran fet de suro o d’espuma de poliuretà.

Mètodes científics. 1.5- Un vaixell a sabó

Material: Cubeta, aigua, triangle de cartolina i sabó líquid.

Procediment: Retallem un triangle de cartolina. Omplim la cubeta d’aigua fins la meitat i posem el triangle dins de la cubeta (al llarg) separat de la paret i la punta del triangle senyalant a l’altra paret, ràpidament posem sabó líquid al dit i introduïm el dit dins de l’aigua entre el triangle i la paret. I observem la reacció.

Resultats: Al ficar el dit amb sabó líquid dins de l’aigua entre el triangle i la paret, el triangle es desplaça cap a l’altra paret.


Per què succeeix?: Perquè la tensió superficial es deu a les forces intermoleculars i produeix que la superfìcie de l'aigua es comporte com si fora una capa elàstica i el sabó líquid al contacte amb l'aigua fa que es trenque.

Mètodes científics. 1.4- L’aigua no es cau d’una moneda

Material: Comptagotes, vas de precipitats, dues monedes i sabó líquid.

Procediment: En un vas de precipitats de 50 ml posem aigua. Després agafem la primera moneda i amb el comptagotes anem posant sobre ella gotes d’aigua i contant-les fins que es vesse. A continuació agafem la segona moneda i amb el comptagotes li posem gotes fins que agafe forma de cúpula i observem que no canvia de forma, al instant amb el comptagotes deixem caure una gota de sabó líquid sobre l’aigua en forma de cúpula i l’aigua es vessa abans de sobrepassar el límit de gotes que havíem comptat anteriorment.

Resultats: Quan es fica la gota de sabó líquid sobre l’aigua en forma de cúpula observem que es derrama l’aigua.

Per què succeeix?: Perquè la tensió superficial es deu a les forces intermoleculars i produeix que la superfície de l’aigua es comporte com si fora una capa elàstica i el sabó líquid al contacte amb l’aigua fa que es trenque.

4.1.- Sense sabó:

4.2.- Amb sabó:

Mètodes científics. 1.3- El metall pot surar

Material: Cristal·litzador, vas de precipitats de 50 ml, clips, aigua i sabó líquid.

Procediment: Busquem un lloc que estiga a mitja altura i posem el cristal·litzador damunt. Agafem el cristal·litzador i l’omplim d’aigua, a continuació la deixem reposar fins que no es moga. Posem un clip a la superfície de l’aigua amb l’ajuda d’un clip obert. Després posem en un vas de precipitats saó líquid i el diluïm amb un poc d’aigua. D’aquest vas de precipitats deixem caure una gota al costat del clip i observem la reacció.

Resultats: Quan es fica la gota de sabó líquid sobre l’aigua en forma de cúpula observem que es derrama l’aigua.

Per què succeeix?: Perquè la tensió superficial es deu a les forces intermoleculars i produeix que la superfìcie de l'aigua es comporte com si fora una capa elàstica i el sabó líquid al contacte amb l'aigua fa que es trenque.

Mètodes científics. 1.2- Forats en pols de talc

Material: Cristal·litzador, pols de talc, aigua i sabó líquid.

Procediment: Agafem el cristal·litzador i l’omplim d’aigua, a continuació escampem pols de talc sobre l’aigua i es crea una capa. Introduïm el dit sense sabó líquid i no ocorre ninguna reacció. Després introduïm el dit amb sabó líquid i la reacció que ocorre és que es queda un forat del tamany del dit.

Resultats: El resultat que observem quan es fica el dit sense sabó líquid al dit no es ninguna, mentre que si posem al dit sabó líquid la reacció és que al entrar en contacte el sabó amb l’aigua es trenca la tensió superficial.


Per què succeeix?: Perquè la tensió superficial es deu a les forces intermoleculars i produeix que la superfìcie de l'aigua es comporte com si fora una capa elàstica i el sabó líquid al contacte amb l'aigua fa que es trenque.

2.1.- Sense sabó:

2.2.- Amb sabó:

Mètodes científics.1.TENSIÓ SUPERFICIAL DE L'AIGUA. 1.1- Corre pebre, corre

Material: Cristal·litzador, aigua, pebre i sabó líquid.

Procediment: Posem dins del cristal·litzador aigua i questa se li agrega pebre, a continuació posem dins el dit i la reacció que observem es cap, es a dir no ocorre ninguna reacció.

Després fem el mateix procediment i a la punta del dit posem sabó líquid i la reacció que observem al introduir el dit amb sabó líquid és que tot el pebre s’expandeix al voltant del dit sense tocar-lo.

Resultats: El resultat que observem quan es fica el dit sense sabó líquid al dit no es ninguna, mentre que si posem al dit sabó líquid la reacció és que al entrar en contacte el sabó amb l’aigua es trenca la tensió superficial.

Per què succeeix?: Perquè la tensió superficial es deu a les forces intermoleculars i produeix que la superfìcie de l'aigua es comporte com si fora una capa elàstica i el sabó líquid al contacte amb l'aigua fa que es trenque.

1.1.- Sense sabó:

1.2.- Amb sabó: