Introducció :
La diabetes mellitus (DM)
és un conjunt de trastorns metabòlics, que afecten a
diferents òrgans i tejidos, durant tota la vida i se caracteritza per un
augment dels nivells de glucosa en
la sang: hiperglucèmia. La causen diversos
trastorns, sent el principal la baixa producció de la hormona insulina, secretada per les cèl·lules del pàncrees
endocrí, o per el seu inadequat us per part del cos, que
repercutirà en el metabolisme dels hidrats de carboni, lípids y proteïnes. La insulina es una hormona polipeptídica formada
por aminoàcids, produïda
y secretada por les cèl·lules del pàncrees. La insulina intervé en el aprofitament metabòlic dels nutrients, sobre tot amb el anabolisme dels carbohidrats. El seu dèficit
provoca la diabetes mellitus i el seu excés provoca hiperinsulinisme amb hipoglucèmia.
Nefropatia és el mal funcionament del
ronyó.
Objectius :
Aplicant les tècniques del reactiu de fehling , i el de viuret , hem de
realitzar una investigació per a analitzar mostres de sang i de orina , de
quatre persones diferents:
- Una persona sana
- Una persona amb diabetes mellitus
- Una persona amb nefropatia inespecífica
- Una persona que es ha trobat indisposta ascendent a una muntanya elevada
Analitzarem
quatre paràmetres:
-
Glucosa, en sang i orina
-
Proteïnes, en sang i orina
-
pH, en sang i orina
-
Densitat, només en l’orina
Material:
-
Pipetes
- Comptagotes
-
Medidor
de pH
-
Pinces
-
Tubs
d’assaig
-
Got
de precipitats
-
Gradeta
-
Olla d’inducció
-
Quatre
mostres de sang de persones diferents
- Quatre mostres d’orina de persones distintes
-
Solució
de sulfat cúpric (CuSO4) a l’1%
- Solució d’hidròxid sódic (NaOH) al 20%
-
Solució
d’albúmina
Procediment:
Fem la corba patró (reactiu de biuret) ficant 3 ml de dissolucions amb distintes concentracions de proteïnes i a la vegada, coloquem en distints tubs d’asaig 3 ml de cada mostra de sang i orina , en diferents tubs d’asaig.
Més tard afegirem 2 ml de Na0H ,al 20 % en
cada tub ,i 4 o 5 gotes de sulfat cúpric diluït a l’1%.
Comparem amb la corba patró (préviament explicada),
i determinem subjectivament entre quins colors està cada mostra de sang i
d’orina. Així reconeixem les proteïnes.
Per a reconèixer els glúcids, fem la prova de
Fehling A i B, fiquem 3 ml de dissolucions amb distintes concentracions de
glúcids i el fiquem al bany maria junt als tubs amb les mostres d’ orina i sang
amb Fehling A i B. Observem i comparem les mostres amb la corba patró.
Resultats:
|
|
Proteines
|
Glúcids
|
pH
|
pH
|
|||
|
%
|
mg/dl
|
%
|
mg/dl
|
mg/dia
|
|
|
|
|
Sang 1
|
0’5-1
|
500-1000
|
|
|
|
7
|
8
|
|
Orina 1
|
0’05-0’1
|
50-100
|
0’01
|
10
|
115
|
7
|
5
|
|
Sang 2
|
0’5-1
|
500-1000
|
1
|
1000
|
|
7
|
7
|
|
Orina 2
|
0’05
|
50
|
0’5
|
500
|
5750
|
7
|
5
|
|
Sang 3
|
0’1-0’5
|
100-500
|
|
|
|
7
|
7
|
|
Orina 3
|
0’1
|
100
|
|
|
|
12
|
10-12
|
|
Sang 4
|
0’5-1
|
500-1000
|
|
|
|
9
|
10
|
|
Orina 4
|
0’01-0’05
|
10-50
|
0
|
0
|
0
|
7
|
6
|
Conclusions:
- En la sang 1 hi a menys
proteïnes del que tindria que haver-hi, l’error a sigut nostre ja que la
preparació estava ben feta. El problema és que cada un ha de decidir el color
subjectivament. L’error ha sigut en el mètode de l’observació.
- Glúcids en
sang 2 ens dona 1000 i el resultat normal es de 70-105, hi ha molt glucosa. En
la orina 2 tenim 5750 i el valor normal es de 3000.





.jpg)


.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
No hay comentarios:
Publicar un comentario