Anàlisi de quatre paràmetres de plasma sanguini i orina

Introducció :

La diabetes mellitus (DM) és un conjunt de trastorns metabòlics, que afecten a diferents òrgans i tejidos, durant tota la vida i se caracteritza per un augment dels nivells de glucosa en la sang: hiperglucèmia. La causen diversos trastorns, sent el principal la baixa producció de la hormona insulina, secretada per les cèl·lules del pàncrees endocrí, o per el seu inadequat us per part del cos, que repercutirà en el metabolisme dels hidrats de carboni, lípids y proteïnes. La insulina es una hormona polipeptídica formada por aminoàcids, produïda y secretada por les cèl·lules del pàncrees. La insulina intervé en el aprofitament metabòlic dels nutrients, sobre tot amb el anabolisme dels carbohidrats. El seu dèficit provoca la diabetes mellitus i el seu excés provoca hiperinsulinisme amb hipoglucèmia.

Nefropatia és el mal funcionament del ronyó.

Objectius :

Aplicant les tècniques del reactiu de fehling , i el de viuret , hem de realitzar una investigació per a analitzar mostres de sang i de orina , de quatre  persones diferents:

- Una persona sana

- Una persona amb diabetes mellitus

- Una persona amb nefropatia inespecífica

- Una persona que es ha trobat indisposta ascendent a una muntanya elevada

Analitzarem quatre paràmetres:

-          Glucosa, en sang i orina

-          Proteïnes, en sang i orina

-          pH, en sang i orina

-          Densitat, només en l’orina

Material:

-          Pipetes

 

-     Comptagotes

-          Medidor de pH

-          Pinces

-          Tubs d’assaig

-          Got de precipitats

-          Gradeta

-          Olla d’inducció

-          Quatre mostres de sang de persones diferents

-     Quatre mostres d’orina de persones distintes

-          Solució de sulfat cúpric (CuSO4) a l’1%

-     Solució d’hidròxid sódic (NaOH) al 20%

-          Solució d’albúmina

Procediment: 

Fem la corba patró (reactiu de biuret) ficant 3 ml de dissolucions amb distintes concentracions de proteïnes i a la vegada, coloquem en distints tubs  d’asaig 3 ml de cada mostra de sang i orina , en diferents tubs d’asaig.

Més tard afegirem 2 ml de Na0H ,al 20 %  en cada tub ,i 4 o 5 gotes de  sulfat cúpric diluït a l’1%.

Comparem amb la corba patró (préviament explicada), i determinem subjectivament entre quins colors està cada mostra de sang i d’orina. Així reconeixem les proteïnes.

Per a reconèixer els glúcids, fem la prova de Fehling A i B, fiquem 3 ml de dissolucions amb distintes concentracions de glúcids i el fiquem al bany maria junt als tubs amb les mostres d’ orina i sang amb Fehling A i B. Observem i comparem les mostres amb la corba patró. 

Resultats:

	Proteines		Glúcids			pH	pH
	%	mg/dl	%	mg/dl	mg/dia
Sang 1	0’5-1	500-1000				7	8
Orina 1	0’05-0’1	50-100	0’01	10	115	7	5
Sang 2	0’5-1	500-1000	1	1000		7	7
Orina 2	0’05	50	0’5	500	5750	7	5
Sang 3	0’1-0’5	100-500				7	7
Orina 3	0’1	100				12	10-12
Sang 4	0’5-1	500-1000				9	10
Orina 4	0’01-0’05	10-50	0	0	0	7	6

Conclusions:

- En la sang 1 hi a menys proteïnes del que tindria que haver-hi, l’error a sigut nostre ja que la preparació estava ben feta. El problema és que cada un ha de decidir el color subjectivament. L’error ha sigut en el mètode de l’observació.

- Glúcids en sang 2 ens dona 1000 i el resultat normal es de 70-105, hi ha molt glucosa. En la orina 2 tenim 5750 i el valor normal es de 3000.