Anàlisi de quatre paràmetres de plasma sanguini i orina

Introducció :

La diabetes mellitus (DM) és un conjunt de trastorns metabòlics, que afecten a diferents òrgans i tejidos, durant tota la vida i se caracteritza per un augment dels nivells de glucosa en la sang: hiperglucèmia. La causen diversos trastorns, sent el principal la baixa producció de la hormona insulina, secretada per les cèl·lules del pàncrees endocrí, o per el seu inadequat us per part del cos, que repercutirà en el metabolisme dels hidrats de carboni, lípids y proteïnes. La insulina es una hormona polipeptídica formada por aminoàcids, produïda y secretada por les cèl·lules del pàncrees. La insulina intervé en el aprofitament metabòlic dels nutrients, sobre tot amb el anabolisme dels carbohidrats. El seu dèficit provoca la diabetes mellitus i el seu excés provoca hiperinsulinisme amb hipoglucèmia.

Nefropatia és el mal funcionament del ronyó.

Objectius :

Aplicant les tècniques del reactiu de fehling , i el de viuret , hem de realitzar una investigació per a analitzar mostres de sang i de orina , de quatre  persones diferents:

- Una persona sana

- Una persona amb diabetes mellitus

- Una persona amb nefropatia inespecífica

- Una persona que es ha trobat indisposta ascendent a una muntanya elevada

Analitzarem quatre paràmetres:

-          Glucosa, en sang i orina

-          Proteïnes, en sang i orina

-          pH, en sang i orina

-          Densitat, només en l’orina

Material:

-          Pipetes

 

-     Comptagotes

-          Medidor de pH

-          Pinces

-          Tubs d’assaig

-          Got de precipitats

-          Gradeta

-          Olla d’inducció

-          Quatre mostres de sang de persones diferents

-     Quatre mostres d’orina de persones distintes

-          Solució de sulfat cúpric (CuSO4) a l’1%

-     Solució d’hidròxid sódic (NaOH) al 20%

-          Solució d’albúmina

Procediment: 

Fem la corba patró (reactiu de biuret) ficant 3 ml de dissolucions amb distintes concentracions de proteïnes i a la vegada, coloquem en distints tubs  d’asaig 3 ml de cada mostra de sang i orina , en diferents tubs d’asaig.

Més tard afegirem 2 ml de Na0H ,al 20 %  en cada tub ,i 4 o 5 gotes de  sulfat cúpric diluït a l’1%.

Comparem amb la corba patró (préviament explicada), i determinem subjectivament entre quins colors està cada mostra de sang i d’orina. Així reconeixem les proteïnes.

Per a reconèixer els glúcids, fem la prova de Fehling A i B, fiquem 3 ml de dissolucions amb distintes concentracions de glúcids i el fiquem al bany maria junt als tubs amb les mostres d’ orina i sang amb Fehling A i B. Observem i comparem les mostres amb la corba patró. 

Resultats:

	Proteines		Glúcids			pH	pH
	%	mg/dl	%	mg/dl	mg/dia
Sang 1	0’5-1	500-1000				7	8
Orina 1	0’05-0’1	50-100	0’01	10	115	7	5
Sang 2	0’5-1	500-1000	1	1000		7	7
Orina 2	0’05	50	0’5	500	5750	7	5
Sang 3	0’1-0’5	100-500				7	7
Orina 3	0’1	100				12	10-12
Sang 4	0’5-1	500-1000				9	10
Orina 4	0’01-0’05	10-50	0	0	0	7	6

Conclusions:

- En la sang 1 hi a menys proteïnes del que tindria que haver-hi, l’error a sigut nostre ja que la preparació estava ben feta. El problema és que cada un ha de decidir el color subjectivament. L’error ha sigut en el mètode de l’observació.

- Glúcids en sang 2 ens dona 1000 i el resultat normal es de 70-105, hi ha molt glucosa. En la orina 2 tenim 5750 i el valor normal es de 3000.

Identificació de les substàncies utilitzades per a endolcir tres mostres problema

S’han endolcit 3 mostres amb tres substàncies dolces diferents que són la mel, sucre de taula i un edulcorant (sacarina). Les tres mostres no estan identificades, l’objectiu d’aquesta pràctica és descobrir que substància està en cadascuna de les mostres. Per això hem de gastar alguns dels mètodes que abans hem practicat al laboratori.

1. Pla de treball:

1.1  Buscar informació sobre les tres substàncies dolces (composició química i  algunes característiques principals)

Mel: Aigua, fructosa, glucosa, sacarosa (hidrolitzada) i maltosa. Te una textura pringosa i amb color groguenc tirant a marró.

Sucre de taula(Sacarosa): De color blanc.

Edulcorant (sacarina): Imida o-sulfobenzoica. Aigua i edulcorants, àcid cítric i conservador. En estat líquid i transparent.

1.2  Plantejament de l’experiment

Posar 3 ml de cada mostra en cada tub d’assaig (3 tubs). En altre tub, com a control, es te que posar 3 ml d’aigua destil·lada. S’afegeix  1 ml de Fehling A i de Fehling B en cadascun dels 4 tubs. S’han de calfar les 4 mostres durant 1 min al bany maria.

Una de les mostres reacciona, per això s’agafa 3 ml més de les mostres restants i s’hidrolitzen (el següent procés): s’afegiran 10 gotes d’ HCl a cada mostra i a continuació s’ha de tornar a calfar els 4 tubs d’assaig durant 10 minuts.

Hi ha que ficar 1 ml de Fehling A i Fehling B a les mostres, i per finalitzar el procés s’han de calfar durant 1 minut les 4 mostres i anotar les dades obtingudes.

1.3 Realitzar el plantejament de l’experiment al laboratori

1.3.1 Material:

- 3 mostres numerades per a identificar

- Aigua destil·lada

- HCl

- NaOH (sosa)

- Placa d’inducció

- 4 tubs d’assaig

- Gradeta

- Pipetes

- Comptagotes

- Pera de tres vies

- Fehling A i B

- Pinces de fusta

- Vas de precipitats

1.3.2 Procediment: Posem 3 ml de cada mostra en cada tub d’assaig (3 tubs). En altre tub, com a control, posem 3 ml d’aigua destil·lada. Afegim 1 ml de Fehling A i de Fehling B en cadascun dels 4 tubs. Calfem les 4 mostres durant 1 min al bany maria.

Una de les mostres reacciona, per això agafem 3 ml més de les mostres restants i les hidrolitzem (el següent procés): afegim 10 gotes d’ HCl a cada mostra i a continuació tornem  a calfar els 4 tubs d’assaig durant 10 minuts.

Fiquem 1 ml de Fehling A i Fehling B a les mostres, i per finalitzar el procés calfem durant 1 minut les 4 mostres i anotem les dades obtingudes.

1.4 Resultats:

Got 1: Mel

Got 2: Sacarina

Got 3: Sucre de taula

Got 4: Aigua destil·lada

1.5 Conclusions:

La mel ens dona positiu perquè al calfar-se es detecten els monosacàrids pels que està formada.

La sacarina al no estar formada per ningun monosacàrid ens dona negatiu.

El sucre de taula al ser sacarosa(disacàrid) pot ser detectat pels fehlings, per tant ens dona positiu.